Un po 'di italiano - 'I miei hobby e interessi'

Tasca 1- Alcuni dei miei

Buongiorno. Il mio nombre e Estefanía Pons Méndez. Tengo 24 anni e vivo en Badalona des de 8 anni.

Sono una persona appassionata e aventuroso, che ama la vita, pero soprattuto, amo la mia famiglia, miei amici e la mia futura professione.

I miei hobby sono diversi. Sono appassionato di musica e ballo liscio, la salsa cubana in particolare e la ruota casino. Devo confessare che, senza di tutto me dà la musica non podria vivere.

Un altro dei miei hobby e la lettura e natura. Amo la montagna, la spiaggia  e scoprire piccoli angoli del nostro Paese. Sono molto irrenquieta e vorrei fare tante coses che mi permetta di crescere così tanto in lo personalmente come in lo professionale.

Mi piacerebbe imparare nuovi linguaggi como francese, tedesco e molti altri.

Infine,condividere con voi uno dei miei grande sogni... Il mio sogno e, ad un certo punto della mia vita, fare un voluntariato internazionale per aiutare in alcuni paesi sottosviluppati e imparare da quello che il paese lui mi può dare.

TASCA 2 - Procés d'escriptura  i repertori lingüístic

Pel que fa al procés d’escriptura en la realització del text anteriorment escrit en italià, val dir que, he dedicat més temps en pensar què diria i com ho diria abans de redactar-ho, que quan ho faig amb una llengua coneguda. Per aquest motiu, ja que és una llengua que no conec gaire, a més d’escriure el que realment he desitjat, també m’ha condicionat molt el fet de saber o no com s’escriu cada paraula.

Així doncs, en algunes ocasions, no he expressat el que volia de la manera que prèviament havia pensat, sinó que, ho he hagut d’adaptar i expressar-ho amb altres paraules sí conegudes per a mi i amb les que em sentia més còmode i segura.

Tot i així, en tot moment he pensat en els destinataris i tot allò que, tal i com indica la tasca encomanada, mitjançant el text, voldria que les meves companyes d’aula coneguessin de mi. Probablement, el fet d’adaptar el text en funció dels destinataris i ser en una llengua molt més desconeguda que el català, sí ha influenciat en la manera d’escriure el text, com per exemple en les idees clau que he volgut transmetre i també en el temps destinat en la realització de l’escrit.

Lligant-ho amb el temps destinat, és evident que per presentar un text “acceptable”, he emprat diversos recursos tant personals com materials. Un recurs molt important ha estat el fet de fer inferències a partir del meu bagatge personal. Per aquest motiu, a partir d’unes premisses i segons els coneixements previs a través de diversos llibres, pel·lícules etc he anat elaborant conclusions sobre com podrien escriure’s certes paraules. A més, com a recolzament essencial, també he emprat un diccionari virtual, mitjançant Internet, en el qual he pogut cercar la paraula en català i la seva traducció en italià. 

Tot i així, malgrat l’ús d’aquest recurs, en certs moments del procés d’escriptura he estat insegura i amb certes dificultats, com per exemple amb el sistema grafofònic.

Pel que fa al meu repertori lingüístic, cal diferenciar aquelles llengües que amb un cert esforç puc arribar a entendre, d’aquelles que he estudiat formalment. 

Així doncs, el català, el castellà i l’anglès són llengües que parlo, escric, llegeixo i entenc perfectament, a més, en el cas del català i el castellà, ambdues són les llengües emprades a la meva llar des que sóc petita.

En canvi, hi ha d’altres llengües com l'italià o el francès, de les quals tinc una coneixença mínima, però sóc capaç d’entendre-les segons el context. Aquestes llengües, tal i com he esmentat anteriorment, formen part del propi bagatge personal, ja que no han estat estudiades amb profunditat, sinó que el fet de viatjar, llegir molt i poder gaudir de bones pel·lícules m’ha ajudat molt a tenir un cert coneixement, encara que sigui baix, d’aquestes llengües.

Per aquest motiu considero molt important la manera en que es presenta una llengua i com es transmet. En el meu cas, tinc molts boncs records del meu aprenentatge a Primària de l’anglès, per exemple, com a llengua estrangera. Tant per l’experiència com pels coneixements que avui dia tinc, penso que és molt important presentar qualsevol llengua de manera atractiva als infants i treballar-la des d’una vessant experimental i funcional, com per exemple mitjançant el jóc simbòlic, el rol-playing, la dramatització etc a més de complementar-ho amb altres activitats. 

Com anècdota personal, recordo com en una ocasió vam haver de presentar el pastís de la classe els dofins als alumnes de segon de primària. Per tant, vam treballar tot el vocabulari pertinent i l’estructura d’una recepta per poder crear-la, presentar-la als destinataris i, el més important, debatre tots plegats per decidir com seria el nostre pastís i elaborar-lo. 

Per aquest motiu, considero que, si apropem la llengua als infants, no la veuran com una amenaça o un problema, sinó una oportunitat d’aprendre, passar-ho bé i compartir noves situacions amb els seus companys i apropar-se’n molt més. 

D’aquesta manera, l’aprenentatge de la llengua catalana, així com del castellà, per part de l’alumnat estranger (alumnat nouvingut), hauria d’estar enfocat de manera atractiva, ja que, els infants i les seves famílies potser desconeixen els efectes positius que comporta l’aprenentatge de la llengua catalana.

Així doncs, per una banda, cal que els professionals que treballarem en els diversos àmbits de l’acollida, transmetem arguments atractius i engrescadors per a l’aprenentatge de la llengua per tal d’evitar convertir aquesta oportunitat en una font de tensions.

Un gran recurs que tenim al nostre abast és el GELA (Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades). Gràcies a aquest grup d'estudi, podem conèixer la diversitat lingüística existent i el seu valor. A més, ens proporciona també llibres i materials didàctics per tal de fer jocs i activitats basades en la dinamització cultural amb les quals podrem apropar-nos molt més als nostres alumnes i proporcionar una acollida comfortable, propera i de confiança. 

D'aquesta manera, és fonamental dur a terme activitats motivadores i alhora significatives pels infants, respectant sempre la diversitat cultural existent.

D’altra banda, és cert que la nostra manera d’entendre el procés d’ensenyament/aprenentatge pot estar influenciada per certes ideologies lingüístiques, per aquest motiu, en comptes de tractar aquest procés d’ensenyament com una “problemàtica”, caldria enfocar-ho com un enriquiment i alhora una oportunitat, ja que aquest procés, tant com a docents com a ciutadans de la nostra societat, suposa un repte amb la intenció de millorar la tasca de totes les persones que estem acollint la població nouvinguda.

REFLEXIONEM:

Amplia, carrega el teu bagatge de noves experiències, llengües... i mai deixis de comunicar-te, sigui com sigui... Expressat!